Al planeta hi ha actualment m?s de 14 mil milions de tel?fons m?bils. S?n aparells que tenen una vida mitjana que no supera els dos anys i que requereixen, per poder-se fabricar, pr?cticament tots els elements qu?mics de la taula peri?dica. Alguns d'aquests materials s?n convencionals. D'altres, estan en risc d'escassetat aquest segle. Entrevistarem Alicia Valero, enginyera i investigadora de l'Institut CIRCE, el Centre d'Investigaci? de Recursos i Consums Energ?tics de la Universitat de Saragossa. Per parlar sobre economia i ecologia, ens acompanyaran Giorgos Kallis, cient?fic ambiental i autor de l'assaig "L?mits. Ecologia i llibertat", i les activistes clim?tiques Alba Guerrero i Maria Serra. Amb l'editora gr?fica de la revista 5W, Anna Surinyach, coneixerem els projectes de la fotoperiodista Judith Prat al S?hara Occidental, la Rep?blica Democr?tica del Congo i el delta del N?ger sobre depredaci? de recursos.

Solidaris

Planeta finit. Recursos limitats

Espanya no ha de demanar perd? per la conquesta d'Am?rica. Aquest ?s el missatge que, de manera recurrent, anem sentint cada vegada que s'acosta el 12 d'octubre. Discursos sobre les bondats del descobriment i d'enaltiment de la p?tria. Parlarem sobre l'her?ncia colonial amb Florencia Brizuela, doctora en Dret i Ci?ncies Pol?tiques per la Universitat de Barcelona, i Adilia de las Mercedes, investigadora sobre feminicidis i viol?ncia sexual en zones de conflicte, i directora de l'Associaci? de Dones de Guatemala (AMG). Tamb? abordarem les conseq??ncies de l'extractivisme amb Fiore Longo, antrop?loga i directora de l'oficina a Espanya del moviment Survival International, i Paula Santos, coordinadora del co?lectiu Mujeres Migrantes Diversas. I sabrem per qu? la colonitzaci? tamb? va afectar la concepci? del g?nere, la sexualitat i la identitat de les persones amb l'artista Mag de Santo, cocomissari de l'exposici? "La petjada del nyand?" a la Virreina Centre de la Imatge de Barcelona.

L'her?ncia colonial

L'octubre del 2015, dos socorristes, ?scar Camps i Gerard Canals, van viatjar fins a l'illa grega de Lesbos. Ho van fer despr?s que Camps qued?s impactat per la imatge del cad?ver, de bocaterrosa, d'un nen en una platja turca. L'Aylan tenia 3 anys i fugia de la guerra de S?ria. Ara, la hist?ria d'aquesta ONG de Badalona, dels seus fundadors i tamb? la del miler de refugiats que hi han participat ha arribat als cinemes de la m? de Marcel Barrena. Hem parlat amb Gerard Canals, un dels fundadors de l'ONG, que a "Mediterr?neo" interpreta l'actor Dani Rovira. Coneixerem l'actor siri? Ahmad Alhamsho, que va sobreviure a un naufragi al mar Egeu i que ha ajudat en les tasques de traducci? i doblatge. La seva experi?ncia la relata a "Todos los Ahmad del mundo", publicat a Plataforma Editorial. I amb la fotoperiodista Anna Surinyach tornarem a Lesbos, un any despr?s de l'incendi al camp de M?ria, per con?ixer la Zahra, que va fugir de l'Afganistan amb la seva mare i la seva germana.

Open Arms: comprom?s per la vida

Els talibans han tornat al poder a l'Afganistan. Parlarem amb els nostres companys Sergi Roca, cap d'Internacional de Catalunya R?dio, i amb la fotoperiodista Anna Surinyach, que han pogut entrar al pa?s per documentar la situaci?. Tamb? entrevistarem Ana Ballesteros, doctora en estudis ?rabs i isl?mics per la Universitat Aut?noma de Madrid i investigadora associada al CIDOB. I Dilara Ekmen, responsable d'incid?ncia pol?tica i participaci? social de la Comissi? Catalana d'Ajuda al Refugiat. Coneixerem la Rohafza Rezaee, de 27 anys, llevadora, nascuda a Kabul i resident a Barcelona des del 2017. Les seves germanes estan atrapades a l'Afganistan. I parlarem del documental "Afganistan, la tierra herida" amb la periodista Mayte Carrasco, que n'?s la codirectora. (fotografia de l'Anna Surinyach)

El retorn dels talibans

A Espanya hi ha entre 100.000 i 200.000 cambreres de pis, depenent de la temporada tur?stica. ?s un sector molt feminitzat. Per tant, invisible i precaritzat. I aquesta precaritzaci? s'explica per la reforma laboral del 2012, aprovada pel govern de Mariano Rajoy, que va donar llum verda a les externalitzacions. Aix? va provocar que les seves condicions laborals empitjoressin amb sous m?s baixos i molta temporalitat. Entrevistarem les portaveus de les Kellys Barcelona, Vania Arana i M?riam Rodr?guez, i la portaveu del co?lectiu a Benidorm, Yolanda Garc?a. Tamb? escoltarem els investigadors de la Universitat Jaume I de Val?ncia Jose Luis L?pez Gonz?lez i Maria Medina-Vicent. Parlarem amb sindicats i amb el Departament de Treball de la Generalitat. I ampliarem el focus per con?ixer la situaci? del sector de la neteja amb Isabel Guti?rrez, secret?ria general de Construcci? i Serveis de CCOO.

Les Kellys: lluita contra l'explotaci? laboral

Catalunya ?s una de les regions europees amb m?s segregaci? escolar. Aquest desequilibri a les aules es tradueix en menys oportunitats educatives per als m?s desafavorits. Tamb? suposa, entre altres efectes, un problema de cohesi? social, especialment per als alumnes d'origen estranger. Coneixerem l'experi?ncia d'?xit de l'escola Samuntada, al barri de la Creu Alta de Sabadell. Un centre que estava en risc de tancar, amb molt poques preinscripcions i on hi anaven a parar nois i noies amb problemes de conducta, nouvinguts i alumnat en acollida. Despr?s d'un canvi de direcci? i d'involucrar-se en el projecte Magnet --que potencia l'alian?a entre un centre educatiu i una instituci? cient?fica de refer?ncia--l a situaci? es va capgirar. Tamb? parlarem amb Jaume Muriel, director de l'Institut Domus d'Olivet de Canovelles. Un centre de m?xima complexitat on va estudiar Fatoumata Barry, que, despr?s de molt d'esfor?, s'ha acabat traient el graduat escolar.

Escola i segregaci?

Moltes fam?lies a Catalunya tenen escenaris laborals precaris que fan que els sigui impossible treballar i fer-se c?rrec dels fills quan s?n petits. Sobretot per les mares, que s?n les que carreguen massa sovint amb la motxilla de les cures. La conciliaci?, en aquests casos, ?s una paraula buida de contingut. I no ?nicament aix?: com menys recursos tamb? m?s dificultat per escolaritzar en la primera inf?ncia. Coneixerem els casos de Jennifer Jim?nez, caixera de supermercat i mare de tres fills, i d'?ngela Peris, educadora, core?grafa i amb una filla a c?rrec. Tamb? parlarem amb Ismael Palac?n, director de la Fundaci? Jaume Bofill, i amb Elisa Stinus, doctora en pol?tiques p?bliques i transformaci? social. La fotoperiodista Anna Surinyach ens explicar? el projecte de l'artista francesa S?verine Sajous vinculat a les cures i a la conciliaci?.

Conciliaci? i precarietat

El 2012, l'escriptor nord-americ? d'origen nigeri? Teju Cole va publicar un article a la revista The Atlantic de Boston on va fer servir, per primera vegada, l'expressi? "complex de salvador blanc". Aquesta conducta, her?ncia de la colonitzaci?, ?s molt habitual en les persones del nord global quan viatgen a territoris del sud global. Parlarem sobre voluntariat internacional, turisme i postureig amb Francesc Mateu, exdirector d'Oxfam Interm?n, i amb l'escriptora i activista antiracista i afrofeminista Desir?e Bela-Lobedde. Tamb? ens acompanyaran Laura Rubio, responsable del grup d'entitats de voluntariat de Lafede.cat, i S?lvia Mart?nez, directora del M?ster Universitari Social Media: Gesti? i Estrat?gia a la Universitat Oberta de Catalunya. I amb la fotoperiodista Anna Surinyach coneixerem el projecte Blank de la fot?grafa Lurdes R. Basol?, vinculat a la mirada i a la representaci? que fem els occidentals de l'?frica subsahariana. (Fotografia: Daniel Illescas)

Voluntariat, turisme i postureig

Repassarem el cinquant? aniversari de Greenpeace Internacional amb les veus de l'activista Maite Momp?, que durant vuit anys ha navegat per tot el m?n amb els vaixells de l'organitzaci? ecologista. Ha recollit la seva experi?ncia al llibre "Rainbow Warriors. Historias legendarias de los barcos de Greenpeace". Tamb? sabrem qui ?s Benigno Varillas, cofundador de la filial espanyola de Greenpeace, i les accions que fa uns anys van dur a terme diversos activistes a la Sagrada Fam?lia, al Congr?s dels Diputats i a les portes de la central nuclear de Garo?a. Sobre els reptes actuals, entrevistarem David Sandoval, president de Greenpeace a Espanya.

Greenpeace, 50 anys de lluita mediambiental

A Catalunya existeixen unes 25.000 entitats de voluntariat que mobilitzen m?s de mig mili? de persones. Parlarem amb el president de la Federaci? Catalana de Voluntariat Social, Jordi Balot, i descobrirem diversos exemples d'aquests engranatges invisibles. La dentista i metgessa Rosa Ros ?s fundadora de l'ONG Som Riures. Des de la seva cl?nica privada, el Centre Dental Les Escoles de Terrassa, at?n persones sense recursos amb problemes greus de salut bucodental. Paco Espigares va entrar a la pres? de menors de la Trinitat amb nom?s 16 anys. El van condemnar per traficar amb drogues. All? va con?ixer el pare Manel, que li va canviar la vida. Gr?cies al seu aprenentatge, el Paco ara ?s voluntari i un referent dins de la comunitat. Maria del Mar Alastrue ?s invident i pot continuar delectant-se en un dels seus grans plaers, la lectura, gr?cies al servei de lectura per tel?fon que ofereix la Biblioteca Vila de Gr?cia de Barcelona.

Voluntaris: un capital hum? de grans dimensions

Visitarem el SAPPIR, el Servei d'Atenci? Psicopatol?gica i Psicosocial a Immigrants i Refugiats de la Fundaci? Hospital Sant Pere Claver. All? hi treballa el psiquiatre Joseba Achotegui, autor del concepte "la s?ndrome d'Ulisses". Un terme que explica el quadre d'estr?s, de tensi? i de dol que viuen les persones migrants. Al llarg de la seva traject?ria, el doctor Achotegui ha vist com el veritable problema comen?a quan aquestes persones arriben aqu?. I ?s un dolor que comen?a, moltes vegades, en les entrevistes per demanar l'asil. Per aix? parlarem amb Elhassane Benhaddou, que ha treballat durant divuit anys com a int?rpret a l'Oficina d'Asil i Refugi de Madrid. Tamb? va ser un dels int?rprets del macrojudici de l'11M. I la fotoperiodista Anna Surinyach i la redactora d'Internacional de Catalunya R?dio C?lia Cernadas explicaran la seva experi?ncia cobrint moviments de persones.

La s?ndrome d'Ulisses: salut mental i migraci?

Un estudi de la Universitat d'Alacant, amb la participaci? de la Universitat Pompeu Fabra, diu que el canvi clim?tic podria convertir moltes zones ?rides en deserts. A la pen?nsula Ib?rica, terrenys ?rids com els que es troben a Andalusia, M?rcia, Alacant, el sud de Catalunya i algunes zones de Ponent estan en perill. En parlarem amb Ricard Sol?, investigador ICREA de l'Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-Universitat Pompeu Fabra). Sobre les conseq??ncies de l'augment de les temperatures en la salut ens parlar? Josep Pe?uelas, professor d'investigaci? del CSIC al CREAF, el Centre de Recerca Ecol?gica i Aplicacions Forestals. Tamb? coneixerem el projecte de la Gran Muralla Verda africana amb Eva Sebasti?, que ?s ambient?loga i activista. I amb l'investigador del CREAF Vicen? Carabassa coneixerem el projecte Life Nieblas de captaci? de min?scules gotes d'aigua de la boira per lluitar contra la desertificaci?.

Sequera i desertificaci?. L'impacte del canvi clim?tic i l'acci? humana

Visitem el centre ?dos, l'?nic a Espanya que at?n dones subsaharianes embarassades o amb fills que han arribat en pastera a les costes espanyoles. Una presa f?cil per a les m?fies que trafiquen amb persones. El projecte, situat a la prov?ncia de C?rdova, va arrencar el 2018 i des d'aleshores ha at?s 123 dones i 119 nens. Parlarem amb la directora, Teresa Gir?n, i Patr?cia Rodr?guez, la psic?loga que les at?n. I coneixerem la Marie, de Guinea Conakry, i la Mariam, de la Costa d'Ivori. Dues dones que van fugir de la viol?ncia als seus pa?sos i que van pujar a una pastera amb els seus fills. Al centre ?dos han trobat un lloc per recuperar-se d'un cam? migratori ple de patiment.

Centre ?dos: Un refugi per a mares i fills arribats en pastera

Fa tres anys la directora i productora Alba Sotorra ens va acostar a la realitat de les milicianes kurdes de la m? de la comandant Arian. Ara, seguint la seva empremta i el seu esperit, s'endinsa en un altre escenari m?s inc?mode. El de les dones occidentals que van deixar-ho tot per unir-se a Estat Isl?mic i que es troben detingudes, amb els seus fills, en camps improvisats gestionats per les mateixes guerrilleres. A "El retorn: la vida despr?s de l'ISIS", que s'ha estrenat en el Doc's Barcelona, Sotorra els dona veu i intenta entendre qu? les va emp?nyer a sumar-se a un projecte de viol?ncia i de mort. Tamb? ens acompanyar? Massoud Sharifi Dryaz, soci?leg especialista en Orient Mitj?, per explicar-nos la realitat kurda. I la fotoperiodista Anna Surinyach ens parlar? del barri de Puente Nayero, a la ciutat colombiana de Buenaventura, una de les m?s perilloses del pa?s.

Dones occidentals reclutades per Estat Isl?mic

A principis del 2000 i durant divuit anys van arribar a Catalunya cinc mil nens i nenes procedents de R?ssia i dels pa?sos de l'Est, adoptats per fam?lies d'aqu?. M?s tard es va saber que el 50 per cent d'aquests infants estava afectat pel Trastorn de l'Espectre Alcoh?lic Fetal, i la seva forma m?s greu, la S?ndrome Alcoh?lica Fetal, provocada pel consum d'alcohol de les mares durant l'embar?s. Aquesta discapacitat t? moltes conseq??ncies f?siques i ps?quiques. Sentirem la hist?ria del Max, adoptat a R?ssia quan tenia dos anys. Tamb? parlarem amb N?ria G?mez, psiquiatra a l'Hospital Vall d'Hebron, i Marga Garcia, psic?loga de l'Escola de Vida Montserrat. Alguns afectats poden arribar a ser agressius. I aix? els ha portat a tenir problemes amb la just?cia. Escoltarem la presidenta d'AFASAF, Lina Valero, i l'advocat Manuel Navarrete, membre de la Comissi? de Drets de les Persones amb Discapacitat del Co?legi d'Advocats de Barcelona.

S?ndrome Alcoh?lica Fetal: condemnats abans de n?ixer

Albert Segura genera solidaritat! El "Solidaris" ?s desenvolupament, ?s pau, drets humans i moviments socials. L'aparador de les persones, de totes les que treballen per fer un m?n m?s just. Amb una mirada cr?tica, per? constructiva, busca l'equilibri!

hubhopper

Solidaris

hubhopper